La festa dels Resistents recrea el vestuari d’època amb 300 peces de roba confeccionades en els darrers tres mesos

  • Unes 300 persones es caracteritzaran per recordar els fets de 1714 i 1822 al municipi el cap de setmana del 13 i 14 de setembre

El vestuari esdevé un dels reclams de la Festa dels Resistents que se celebrarà el proper cap de setmana a Castellbell i el Vilar. El treball que han fet un grup de modistes del poble durant els darrers tres mesos ha permès confeccionar 300 peces de roba per recrear els vestits que duia la població el 1714 i el 1822, els dos moments sobre els quals gira la festa. Sota la coordinació de la dissenyadora Txell Soler i l’assessorament de la historiadora Gemma Garcia, les 20 modistes han treballat de valent cada dia al Centre Cultural Joan Masats de Castellbell i el Vilar. L’alcaldessa Montse Badia ha agraït “la feina immensa que han fet les modistes a contra rellotge des del mes de juny en un nou exemple d’esforç, passió, il·lusió i dedicació” i ha destacat la col·laboració de les empreses tèxtils Acabats del Bages i Argimode que han cedit tota la roba de manera desinteressada després de les gestions fetes per Maria Àngels Sánchez.

Tons foscos

El treball d’aproximació històrica ha permès recrear els vestuari d’època. Uns teixits foscos, en què els tons ocres, grisos i verds“predominen ja que la població ho passava malament en els fets de 1714 i 1822”, ha explicat la historiadora Gemma Garcia. El grup de modistes ha confeccionat els vestits dels personatges protagonistes de la festa, però també de la majoria de dones que participaran a Resistents. Txell Soler ha apuntat que “s’ha fet un treball específic de cada període perquè el públic pugui distingir les dues èpoques que diferencien els fets de 1714 i 1822”. Més enllà de tota aquesta feina, s’han donat pautes a totes les altres persones que participen a la festa i que s’han adaptat ells mateixos els teixits per aconseguir que tothom sigui fidel a la història.

Últims preparatius

Quan resta una setmana per la festa des de la comissió organitzadora s’estan acabant de perfilar els darrers detalls. Els actes començaran dissabte a partir de les 4 de la tarda amb el centre neuràlgic al Burés on hi haurà la taverna, el mercat de gastronomia local, el campament de Miquelets i les activitats per als infants. Des d’aquí s’iniciarà l’espectacle itinerant En Mansuet Boxó, heroi o bandit que arribarà fins al Vilar amb grups de 50 persones, la recreació d’onze escenes històriques i la participació de 150 figurants en què es recrea el període de 1822.

Dissabte a la nit

A la nit es programarà l’espectacle que recrea la guerra de Successió amb els fets de 1714 al Bages i al municipi sota el nom Un poble enfilat a espatlles de gegants a la llera del riu amb la participació de gegants, capgrossos, la Jove Orquestra de la Catalunya Central, la Capella de Música Burés. Serà un acte en què la llum, el so i els elements de l’entorn seran protagonistes.

Diumenge, jornada central

Diumenge tindrà lloc la jornada central de Resistents amb activitats durant tot el dia al Burés. Hi haurà animació, escenes de recreació històrica, activitats per a nens i nenes i moltes sorpreses més. El programa es completarà amb l’espectacle itinerant En Mansuet Boxó, heroi o bandit que es podrà seguir matí i tarda.

Dos personatges principals

La festa ha aconseguit la implicació de tot el poble amb una quinzena d’entitats locals i la participació de 300 figurants. Resistentsgira al voltant de dos personatges històrics de dos moments clau per a la història del municipi. El primer és Francesc Amat, fill austriacista del senyor de Castellbell, en el marc dels fets del 18 de setembre de 1714 en què el municipi va ser un dels darrers reductes de resistència catalana durant la guerra de Successió. Castellbell es va resistir fins a la capitulació de Cardona, una setmana després de la caiguda de Barcelona. El segon personatge és Mansuet Boxó, el ferrer del Vilar i capitost reialista que permet fer un salt fins el 1822 en què el municipi va ser l’escenari d’una important revolta durant el Trienni Liberal, amb un alçament popular que es va estendre pel Bages abans de ser esclafada pocs dies després per l’exèrcit governamental.